Maquinari lliure
Hom anomena maquinari lliure els dispositius de maquinari les especificacions dels quals i diagrames esquemàtics són d'accés públic, ja siga sota algun tipus de pagament o de forma gratuïta. La filosofia del programari lliure (les idees sobre la llibertat del coneixement) és aplicable a la del maquinari lliure. S'ha de recordar en tot moment que lliure no és sinònim de gratis. El maquinari lliure forma parteix de la cultura lliure.
Un exemple de maquinari lliure és l'arquitectura UltraSparc, les especificacions de la qual estan disponibles sota una llicència lliure.
L'impuls per al desenvolupament del maquinari lliure va ser iniciat el 2001 amb el Challenge to Silicon Valley publicat per Kofi Annan. Com que la naturalesa del maquinari és diferent de la del programari, i pel fet que el concepte de maquinari lliure és relativament nou, encara no ha sorgit una definició exacta del maquinari lliure. Atès que aquest maquinari està associats a costos variables directes, cap definició de programari lliure és directament aplicable sense modificació. En canvi, el terme maquinari lliure s'ha usat principalment per reflectir l'ús del programari lliure amb el maquinari i el llançament lliure de la informació pel que fa al maquinari, sovint incloent el llançament dels diagrames esquemàtics, dissenys, mides i altra informació sobre del maquinari. De tota manera, inclou el disseny del maquinari i la distribució dels elements en la targeta mare.
Models d'intercanvi[modifica | modifica el codi]
Són una de les necessitats bàsiques dels projectes de hardware lliure, ja que s'ha de generar un estàndard per a intercanviar els dissenys i perquè aquests siguin llegibles per a tots. Pel que fa als llenguatges de descripció de hardware, no hi ha problemes, ja que aquests són realment arxius ASCII. L'inconvenient sorgeix quan es parla d'equemes de circut o màscares. Una de les primeres solucions va ser treballar amb imatges .JPEG i no amb dissenys propis. i té el desavantatge que s'ha de transcriure per complet el mecanisme funcional per poder treballar sobre el disseny.
Una altra de les solucions aportades es basa en la utilització d'eines CAD comunes i lliures, però per desgràcia els programes qua apunten cap aquest camí es troben en un estat alfa, encara lluny de poder fer-los servir amb les característiques requerides pel maquinari lliure.
Referències[modifica | modifica el codi]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maquinari lliure  |
  |
Açò és un esborrany sobre informàtica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
